El temps a Reus.

Avui per casualitat hem ensopegat amb un magnífic recull fet per Mercè Vallverdú Bonet sobre el temps a Reus al segle XIX. L’autora fa un esplèndid treball de documentació de llibres, diaris i publicacions de l’època per conèixer com va ser el temps a Reus en aquell període.

El treball és digne d’elogi ja no tant sols per l’esforç de consulta i recull, si no per treure a la llum fenòmens meteorològics que ja no son a la memòria col·lectiva. Aquest elogi ho és més encara quan descobrim que l’autora és una estudiant de 2º BAT de l’IES Gabriel i Ferrater (Curs 2007-2008).

Us recomanem que us baixeu l’estudi i el llegiu o consulteu. Val la pena.

El document està subjecte a una llicència Creative Commons.

Les temperatures pràcticament estiuenques que hem tingut aquests dies han provocat els primers tastets de marinada de la temporada.

Al gràfic de temperatura de les estacions de Reus d’ahir dia de Sant Jordi s’observa que al voltant de les 4 de la tarda (14h UTC) la temperatura va caure dels 27-28ºC fins els 22ºC-23ºC en mitja hora, coincidint amb un canvi de direcció de vent. Va deixar de bufar el mestral lleuger que havia estat fent durant tot el dia i va començar a bufar garbí.

Qué és la marinada?

La marinada no arriba a la mateixa hora a totes les zones de Reus. Com que ve de mar, primer arriba a Bellisens, i poc a poc va pujant direcció a muntanya fins extendre’s per tot el terme. D’una punta a l’altra de Reus pot tardar tranquil·lament una hora en arribar, depenent de la força amb la que bufi. Ahir, per exemple, a les 5 de la tarda (15UTC) ja havia arribat a Bellisens i tenien una temperatura de 22.5ºC, mentre que a la Crta. Falset encara patien calor amb 27.

Aquest cop no va entrar gaire endins. A Falset i La Mussara, per exemple, el mestral lleuger va guanyar i la marinada no va poder arribar-hi. És per això que no es va tractar d’una marinada “clàssica” si no més aviat d’un tastet.

En alguns llocs d’aquest garbí en diuen “garbí de ràbia” (1) perquè tanmateix sembla com si el garbí tingués ràbia al mestral i li volés demostrar que pot bufar més fort que ell. Això, però, es produeix només entre març i maig en situacions de mestral fluix i dura poques hores. Quan el sol es pon i deix d’ajudar a bufar al garbí, el mestral, tornar a bufar i a dominar el territori.

Tot i que pugui semblar un contrasentit, té la seva part de lògica. Qui no ha sentit dir mai allò de que “encara que hi hagi núvols vigileu amb el sol que agafa igual”.

Per a comprovar-ho, en aquest gràfic es compara la radiació solar en un dia amb cel completament serè, (el dia 27 de març) i un altre amb núvols i clarianes (21 de març).

Pot veure’s que el dia amb núvols i clarianes s’assoleixen valors de radiació solar molt més elevats (fins a un 30% més) que el dia amb cel seré. Quan el cel està tapat (dia 21 fins a les 9h. i de 11 a 12h.) la radiació solar és baixa perquè els núvols la frenen, però tant aviat com els núvols es trenquen i hi ha algunes ullades de sol (a les 10h. i a partir de les 12:30h. aprox) aquesta alternança de sol i núvols produeix pics de radiació solar molt alts (fins a 1030 W/m2) quan el sol treu el nas entre els núvols. En aquests moment s’ha d’anar en compte.

Aquest efecte d’increment de la radiació per la nuvolositat està força ben documentat i es produeix perquè la radiació solar es reflecteix als contorns blancs dels núvols, que actuen com a “mirall” intensificant la radiació solar a la superfície terrestre.

A més, quan els núvols cobreixen gran part del cel però no amaguen el sol, la radiació solar que arriba a terra és reflectida cap amunt. En el seu camí de pujada troba la part de sota dels núvols que la reflecteix un altre cop cap a terra, augmentant així el nivell d’irradiació sobre la superfície.