El temps a Reus.

Aquest matí hem tingut un fenomen característic de les nostres muntanyes. Es tracta dels núvols enganxats a la muntanya mentre bufa vent de mestral. Tot i el vent que bufa, els núvols no es mouen de lloc. Se’n diu cella, barret o capell depenent de cada lloc.

Es formen quan a les comarques de l’interior hi ha humitat, de vegades després d’una nit freda que ha fet augmentar les boires i rosades. El mestral porta aquesta humitat en direcció al Camp de Tarragona i al pujar els 1000 metres de les muntanyes que separen aquestes comarques del mar, la humitat es condensa i forma el núvol. En el seu camí de baixada cap al Camp, l’aire s’escalfa i el núvol es dissipa. De fet el núvol es va regenerant contínuament per la banda de l’interior(NW) i desfent-se pel costat de la costa (SE) , però l’efecte visual és que el núvol roman estàtic. Aquest núvol embolcalla literalment la muntanya i a la nostra zona es pot veure com un sol núvol compacte aproximadament des d’una mica al sud la Mola de Colldejou fins al Coll de les Saleres, on hi ha les antenes de La Mussara.

Panoràmica de la cella, vista des de Vilaseca. Apart de la cella damunt les muntanyes, apareixen alguns petits fractocúmuls.

Amb el pas de les hores la temperatura va pujant i arriba un moment en que els 1000 metres no son suficients per fer condensar la humitat, que a més va minvant, i el núvol acaba esvaint-se o reduint-se molt tant en gruix com en extensió.

Cella damunt la Mola començant a disipar-se

En aquest esquema es pot veure la posició habitual aproximada de la cella.

Una foto de satèl•lit MODIS d’alta resolució amb la cella en el seu estat de dissipació, ja menys compacte. Es poden observar ja molts forats, al Coll d’Alforja per exemple. Fixeu-vos que als Ports la cella és encara compacte, sense escletxes.

Finalment una animació del canal visible del Meteosat (www.sat24.com) on es pot veure com la cella no es mou de lloc, tot i que es va dissipant. Aquest fenomen es produeix també als Ports de Tortosa, i amb més força degut a la major alçada. El color blanc de les comarques interiors de Barcelona i Lleida son boires. Es pot observar com es comencen a dissipar-se en les últimes seqüències, degut a l’augment de temperatures. Al Pirineu, l’efecte de retenció dels núvols per la orografia és molt evident, quedant tots els núvols a la cara nord.