El temps a Reus

El mes d’Agost del 2009 el podem considerar com a molt més càlid del normal i extremadament sec.

No s’han batut rècords absoluts, però la persistència de les temperatures altes ha fet que aquest mes d’Agost entri per la porta gran dels mesos més càlids.
En la següent taula es veu el rànquing d’aquest mes d’Agost en comparació amb els Agost des de 1951.

També s’han de destacar les altes temperatures nocturnes, que han fet que la totalitat de les nits d’aquest més a la ciutat de Reus entrin dins la categoria de nits tropicals (Temp mínima per sobre de 20ºC), fet que només s’havia observat quatre anys en els últims 59: 1953, 1962, 1994 i 2001.

A tenir en compte que aquestes 31 nits tropicals corresponen a Reus ciutat, ja que al camp que envolta Reus (estació Crta. Falset) només 16 nits han estat tropicals el que demostra el clar efecte illa de calor de ciutats mitjanes com Reus, on s’acumula l’escalfor als edificis i paviment dels carrers.

Altres dades d’interès les trobareu a la pàgina de Resums mensuals

Des de fa uns dies estem tenim un nou episodi de temperatures màximes extremes. En aquest cas el més destacable és la durada d’aquest episodi, ja que portem des del dia 15 d’agost amb temperatures màximes properes o superiors al percentil 95.

Això no és el primer cop que passa aquest estiu.

Com que la nit ja s’allarga, les temperatures mínimes tenen més temps de refrescar una mica, al menys al camp, ja que a dins la ciutat la calor acumulada pels edificis i l’asfalt no ho permet i converteix l’interior de les cases en veritables forns on és difícil tenir-hi un mínim grau de confort tèrmic.
Aquesta diferencia entre ciutat i camp la veure clarament en les temperatures d’aquesta nit. Les temperatures fora del nucli urbà han estat 4 graus més baixes que a dins la ciutat. (Veure també Illa de calor)

Definició
Es coneix com a “illa de calor” a l’increment de temperatura observat a les zones urbanes comparada a les àrees de camp obert que les envolten. Aquesta diferència es presenta en dies de vent en calma i cel seré i és més gran com més gran és la ciutat.

Causes
La progressiva substitució de superfícies naturals per materials artificials de construcció, constitueix la principal causa de formació de l’illa de calor urbana.

Les superfícies naturals sovint estan formades per vegetació i terres que capten la humitat. Una bona part de la radiació solar rebuda durant el dia s’utilitza en evaporar aquesta humitat i per tant l’escalfor no s’acumula. Als vegetals aquest fenomen s’anomena evapotranspiració.

En contrast amb aquest comportament, les superfícies artificials de les ciutats estan constituïdes per un alt percentatge de materials impermeables (formigó, asfalt…etc) que per tant no retenen humitat. Gran part de l’energia solar que reben durant el dia, lluny de ser utilitzada per a evaporar la humitat (que no tenen) i així mantenir la temperatura, és absorbida pel material deixant-la anar durant la nit en forma de calor.

Per altra part l’estret arrenglerament d’edificis al llarg de la ciutat, formant autèntics barrancs urbans, dificulten l’alliberament de la radiació acumulada durant el dia.

Factors externs
Factors adicionals com la contaminació, l’emissió de calor per part d’equips d’aire condicionat o calefacció, els processos industrials, els vehicles i l’apantallament del vent que prové del camp per part dels edificis, han estat reconeguts com a factors que augmenten l’efecte d’illa de calor.

El vent i la nuvolositat son els efectes principals que inhibeixen l’aparició de l’illa de calor. El vent perquè homogeinitza les capes d’aire i augmenta el refredament de les superfícies urbanes i la nuvolositat perquè no permet a la radiació solar incidir amb força.

Illa de calor de Reus
Es podria pensar que ciutats de mida mitjana com Reus son massa petites per poder-hi observar l’efecte d’illa de calor. Res més lluny de la realitat.
Sense haver-ne fet un estudi en profunditat, durant els tres anys dels que disposem dades s’ha pogut constatar valors de temperatura mitjana anual dins la ciutat, 1.1ºC superiors que el camp que l’envolta.
En situacions favorables a l’illa de calor (cel seré i vent en calma) s’han mesurat diferències de temperatura de fins a 7ºC, tot i que la mitjana és de 2.3ºC, sempre més alta dins la ciutat.

Per sobre de 10 km/h l’efecte illa de calor es comença a esvair i les temperatures ciutat-camp s’igualen. Per sota de 3 km/h s’accentúa molt. En el següent gràfic es mostra aquest efecte. La dispersió de punts es deguda a altres factors, com la nuvolositat.

A l’aeroport és on s’assoleixen les temperatures més baixes en períodes d’illa de calor. Es tracta d’un petit microclima on no és estrany veure-hi valors 5ºC ó 6ºC més baixos, sobretot a l’hivern. A la zona de Bellisens també es produeix un refredament considerable, sense arribar als extrems de l’aeroport. A la Crta. Falset també es registren valors 2 ó 3ºC més baixos que al centre de la ciutat tot i que hi acostuma a bufar un ventet quasi imperceptible de NNW que no permet un major refredament.

S’observen també certes diferències estacionals, sent l’illa de calor una mica més acusada durant l’estiu on, en terme mig, a la ciutat es registren unes mínimes 2.5ºC més altes. Això dona lloc a les insuportables nits quasi-tropicals on costa força agafar el son. Només cal sortir fora del recer de la ciutat per trobar-se temperatures una mica més agradables… una mica només, però de vegades suficient.