El temps a Reus.

Segon dia consecutiu de mestralada. Un aspecte interessant dels dies de mestral fort, és la formació d’altocúmuls lenticulars com aquest que es podia observar aquesta tarda al cel de Reus:

Els altocúmuls lenticulars s’anomenen així perquè tenen forma de lent, amb els cantons arrodonits i llisos. Son uns dels núvols més espectaculars per a ser observats. Quan el vent travessa una serralada, s’acostumen a formar ones d’aire a sotavent. Si a la part superior d’aquestes ones hi ha suficient humitat, se formen núvols lenticulars. Quan la velocitat i la direcció del vent a les capes mitjanes és constant, els altocúmuls lenticulars es poden mantenir relativament quiets durant un llarg període de temps. L’esquema de formació seria el següent: (Esquema extret del llibre “La meteorologia en la aviación” de Blanca González López)

Després del pas d’un front fred que no ha portat precipitació, ha entrat el mestral amb molta força. Els cops més forts s’han registrat al voltant de les 12 del migdia (11UTC). Des de lluny es podien observar molts núvols de pols i terra que s’aixecaven dels descampats i que enterbolien l’ambient. Un cop dins la ciutat, es podia veure el que ja s’està convertint en un clàssic com son alguns contenidors de brossa bolcats per terra per la força del vent.

Marc en un altre tema, pregunta:

Té alguna cosa a veure les fluctuacions registrades pels volts de les 11:00 UTC en la gràfica de la pressió amb els fots cops de vent que es registren en el mateix moment?

Sens dubte. Aquestes variacions de pressió son sempre presents en dies de vent fort com avui. Quan després del pas d’un front fred, la pressió a Crta-Falset puja de forma sobtada però a Bellisens baixa, és un indicador clar que la ventada és imminent. Com més diferència hi hagi entre les dues estacions, més forta és la ventada. De totes formes la fluctuació de pressió d’avui ha estat més forta de l’habitual. Una diferència de 4 hPa entre Crta-Falset i Bellisens a les 11UTC és un valor molt elevat i que de fet correspon al moment del màxim cop de vent a Bellisens (121 Km/h).

En un primer moment sobtaven aquests 121 Km/h ja que eren bastant més alts que els 70-90 de la resta de Reus, però un cop vist el gràfic de pressió, tot era molt més explicable. En els propers dies intentarem fer un petit informe amb les variacions de pressió i cops de vent en tota la zona del Camp de Tarragona.

Aquest entrada de mestral es mantindrà, amb algunes estones de menys força, durant tota la setmana. També comportarà temperatures i humitats més baixes i un clar ambient de tardor. No s’esperen precipitacions.

Sembla com si últimament el 2 de novembre lluiti per fer-ne alguna de grossa a les nostres comarques. L’any passat va ser l’esclafit-tornado, enguany una mestralada important. A veure que ens espera l’any que ve

Fa us dies ens van comentar que el dia 4 de setembre s’havien produït algunes petits desperfectes per un cop de vent al parking duna empresa del polígon Agro-Reus, al voltant de quarts de 4 de la tarda.

Els palets estaven apilats un sobre l’altre i el vent els va escampar, anant a parar sota els cotxes que estaven aparcats a la vora. També hi havia uns cartrons gruixuts (d’1 ó 2Kg de pes) que el vent va penjar dalt una estructura de 5 metres i, d’altres, els va acumular en una tanca metàl·lica que, per la pressió del vent sobre els cartrons retinguts, va acabar cedint parcialment.

El relat sobtava ja que el 4 de setembre va ser un dia seré, sense gaire vent ni condicions perquè n’hi hagués i, això sí, una mica calorós (32ºC). La ratxa màxima registrada a l’estació Reus – Crta. Falset, situada a 1100 metres de l’empresa en qüestió, va ser de 32 Km/h que en cap moment pot explicar els desperfectes observats.

Mirant els registres d’aquell dia i hora, només s’observa un canvi en la direcció del vent a Crta. Falset, passant de mestral a gregal, fent pujar la humitat i refrescant l’ambient.

Probablement es va tractar d’un bufarut no convectiu, un remolí de vent. Son fenòmens molt localitzats i de poca durada. El remolí d’aire ascendent arrossega pols, fulles i és llavors quan es fa visible a simple vista per la columna de restes que arrossega. Pot semblar un petit tornado, però té un mecanisme totalment diferent i son molt menys destructius i potents. Tot i així pot mantenir-se des d’un minut fins a varies hores (en casos excepcionals) i al seu voltant el vent pot arribar a velocitats de fins a 100 km/h, tot i que normalment son molt més fluixos.

En el cas que ens ocupa, l’elevada insolació del dia, el vent fluix i la presència d’edificis al voltant van acumular les condicions necessàries per la formació del bufarut, escalfant fortament la superfície. El detonant de que la bombolla d’aire calent superés el límit i comencés a pujar i crear el remolí, podria haver estat causada perfectament pel canvi de vent observat, fet que, a més, n’hauria augmentat la força al tractar-se d’aire una mica més fred que hauria ajudat encara més a pujar l’aire reescalfat de la superfície.

El més important és adonar-se’n que fins i tot en dies on aparentment tot està meteorològicament tranquil, en qualsevol moment pot produir-se un fenomen interessant.